El meu primer blog, motivat per l' assignatura de " Noves Tecnologies de la informació i la comunicació a l' educació " a la UOC. A partir d' aquest moment, un gran repte, un gran aprenentatge al meu abast !!
Benvinguts/@s al meu blog !!
"Per a que les TIC desenvolupin tot el seu potencial de transformació (...) han d' integrarse a l' aula i convertir-se en un instrument cognitiu capaç de millorar la inteligència i potenciar l' aventura d' aprendre " (Beltrán Llera)
21 de maig 2011
18 de maig 2011
INTRODUCCIÓ PAC 2.2.
Es pot argumentar gràficament i compartir els arguments per Internet? Es pot fer ús de les noves tecnologies, en aquest cas l’ eina del Cmaps i el model Toulmin per construir coneixement?
La finalitat d’ aquesta Miniactivitat 2.2 de la Pac 2, permet l’ aprofundiment en l’ argumentació basat en el model Toulmin, per a la resolució de problemes mitjançant la tecnologia, la qual ens permet aprofundir en l’ habilitat de producció d’ arguments i discussions en línia amb el recolzament gràfic del Cmaps i el mateix debat virtual.
Per dur a terme aquest informe ha estat necessari la realització de diverses activitats com la lectura del material de l’ assignatura, revisió del debat realitzat durant la PAC1 sobre Ciència, Tecnologia i Societat, especialment les intervencions en forma de fil en el que es van realitzar argumentacions i contraargumentacions que segueixen d’ una manera més clara el model Toulmin, proposat a la guia del debat.
El següent pas ha estat unir diferents argumentacions en un fil d’ argumentacions per mitjà del programa Cmaps i basant-me en el model d’ argumentació Toulmin, deixant que quedin clares les premisses i tesis dels diferents companys, així com les relacions existents entre les diferents argumentacions.
Finalment en aquest informe es recull les diverses reflexions i canvis conceptuals derivats de la realització de les diferents activitats proposades a l’ assignatura, en la qual es confirma que l’ argumentació mitjançant la tecnologia pot ajudar en la resolució de problemes.
INTRODUCCIÓ AL FIL DEL DEBAT " Tecnopart "
El més fàcil i còmode de cara a la realització de l’ informe , hagués estat elaborar el mapa d’ argumentació segons les meves aportacions i del meu company Daniel González, segons l’ article “ l’ Efecte Flynn “ que han estat molt valorades pels meus companys i consultor en l’ espai del debat. Tanmateix, tinc una irremeiable tendència a buscar-me problemes, i la gran habilitat cognitiva de motivar-me en la resolució d’ aquests, en forma d’ oportunitats.
Una de les coses que he aprés en aquesta assignatura, és la gran inversió d’ esforç i dedicació que requereix assolir un aprenentatge significatiu, en aquest cas, he valorat que anar al més fàcil, no suposava un repte en quant a beneficiar-me de les oportunitats que m’ ofereix aquesta assignatura en la construcció de coneixement compartit en quant al meu procés d’ aprenentatge.
Per aquest motiu, i malgrat no he participat en el fil del debat sobre la temàtica del “ Tecnopart ”, he elaborat el mapa en aquest fil d’ argumentació. He de confessar que, hi ha un interès especial i disposició d’ aprendre i saber més d’ aquesta temàtica, una intencionalitat que va més enllà dels continguts de l’ assignatura, sinó més aviat per la meva situació personal ( data part 27 de juliol 2011 ), que s’ha convertit ara mateix, en una font molt útil d’ informació i assessorament del procés del part des de diverses postures i perspectives.
Sense adonar-me pràcticament, i sense ser conscients els meus companys d’ aula, el fil del debat “ Tecnopart “ s’ha convertit en una mena de comunitat d’ aprenentatge que ha estat una gran font de coneixement i d’ informació sobre les diferents modalitats en el part; sí tinc opcions en el part i quines, dades estadístiques i molt significatives sobre estudis elaborats per entitats i organismes importants com la OMS respecte a la temàtica, diferents enfocaments des de diferents perspectives donant lloc a argumentacions i contraargumentacions amb una base crítica dels bàndols oposats que han aportat informació de les avantatges i conseqüències de cada modalitat. Finalment, les aportacions i reflexions d’ alguns dels meus companys que també han aportat aprenentatges basats en models d’ experiències com en el cas de la companya Gemma Renguant, que pot representar un model d’ experiència que pot comportar un canvi conceptual en la meva percepció i coneixement del procés del part que fins ara tenia.
o Interacció i construcció de coneixement del fil de discussió “ Tecnopart “
Després d’ aquesta confessió, continuaré en la exposició dels continguts de l’ informe i en les diverses reflexions que s’han produït al llarg de la confecció del mapa basat en l’ argumentació Toulmin.
En el mapa Cmap, es pot observar 3 fils d’ argumentació diferents; per una banda arguments des de la perspectiva sociodeterminista d’ alguns companys com la Cristina Sant Andrés, Mar Orero, Marta Salvador . Des de la perspectiva tecnodeterminista d’ alguns companys com la Gemma Renguant, Gabriela Fretes, Nuria Barroso i Paula Almagro . Tanmateix, tot i que cadascú defensava la seva postura, molts companys argumentaven o no contraargumentaven certes excepcions dintre de les seves postures com per exemple; els sociodeterministes no negaven la necessitat de recórrer a les tecnologies en casos d’ alt risc i els tecnodeterministes tampoc es mostraven en desacord en la importància de l’ estat emocional de la dona i el respecte al seu ritme en el moment del part.
Fruit d’ aquestes premisses no contraargumentades per ambdós bàndols, es pot evidenciar el sorgiment de la perspectiva del “ teixit sense costures “ la qual contempla la necessitat de plantejar-se el moment del part, des d’ una doble òptica; un part que respecti el tempus biològic de la mare i l’ aportació de les noves tecnologies per a facilitar i assegurar l’ èxit en el procés i culminació del part. He de destacar l’ aportació en forma d’ experiència de la companya Gemma Renguant; “ La màquina i el meu cos lluitant contra aquesta dualitat, érem com un tot convivint en el mateix pla d’ acció i lluitant cap a un mateix fi “, que ha copsat a dintre meu i m’ha semblat molt il·lustrativa , des d’ aquesta perspectiva.
o Paper del moderador en el fil del debat
Pel que fa al paper del moderador en aquest fil de conversa, aquest va intervenir a l’ inici del fil proposant la temàtica de discussió i explicant les normes de funcionament del debat. Posteriorment ja no es va produir cap intervenció més en aquest fil del debat. Cal dir que en aquest fil del debat, la participació del consultor no ha estat necessària, ja que hi ha hagut una gran participació dels companys de gran qualitat, exposició clara i estructurada dels arguments i contraarguments , dades significatives que justificaven els arguments i contraarguments, s’han contemplat excepcions i s’ han arribat a conclusions clares i coherents dignes del model d’ argumentació Toulmin que estem treballant en aquests moments. És a dir, tant els arguments dels companys, com la forma i estructura dels missatges del debat i els recursos tècnics del campus, han afavorit el seguiment i l’ èxit del fil del debat “ Tecnopart “.
o Funcionalitats del campus virtual
El paper de les funcionalitats del campus,per exemple, els recursos multimèdia com les boles, les notes tipus “ post it” i banderetes en un fil de conversa, han marcat de forma important i determinant la direcció dels arguments donant una certa importància per tal els companys s’ enriquissin d’ aquella postura. En aquest cas, en el fil determinismes, els meus arguments i els del meu company Daniel González van ser molt valorat pel consultor marcats amb una bola verda. Aquesta distinció ha produït un efecte en els companys que han prestat atenció als arguments exposats i un efecte motivador en la meva implicació en el debat i en l’ assignatura.
Respecte a si milloraria algun aspecte del debat, potser afegiria que els debats amb més afluència de participants dificulten el seu seguiment en gran mesura, ja que es perd el fil de conversa i dóna lloc a intervencions incongruents en el que s’ estan produint converses paral·leles que no possibiliten un l’ aprenentatge comú en la mateixa direcció, sinó intervencions creuades, repeticions d’ arguments, etc. Aquests fets han succeït poc en aquest debat, però en altres assignatures ha estat desagradable la desorganització i funcionament del debat en termes de; “impotència perquè intento seguir una argumentació i surten moltes altres més”, “proposo discussió i ningú respon”, “gent es repeteix o fa un resum d’ arguments que no són nous”, etc.
o L’ argumentació mitjançant la tecnologia per a la resolució de problemes
Segons afirma Jonassen, al capítol 4 del l’ assignatura, l’ argumentació mitjançant la tecnologia pot recolzar la resolució de problemes. Penso sincerament, que no és imprescindible la tecnologia per a elaborar argumentacions però sí que “ els entorns virtuals d’ aprenentatge basats en la representació visual o virtual del coneixement poden facilitar representacions mentals més específiques i elaborades, sorgint des del nostre propi coneixement ” ( Coll, C ) . Un exemple d’ aquestes eines són les emprades al llarg de l’ assignatura com l’ entorn virtual del debat, elaboració de mapes conceptuals amb el cmap, l’ elaboració del blog, etc.
L’ EINA CMAP EN LA CONTRUCCIÓ DE MAPES D’ ARGUMENTACIÓ I MAPES CONCEPTUALS
| L’ EINA CMAP | MAPES ARGUMENTACIONS |
| IMPORTÀNCIA | És una eina tecnològica de fàcil ús i gratuïta, que serveix per a fer representacions del nostre coneixement de forma gràfica sobre idees, conceptes i argumentacions entre d’ altres que serveix com a ajuda a l’ estudi i la organització de la informació des del nostre propi coneixement. Permet tant el treball local, individual, en xarxa ja sigui local o en Internet, aspecte que afavoreix el treball en grup o col·laboratiu i a distància. En l’ assignatura m’ha permès l’ elaboració de mapes conceptuals per a entendre i organitzar la informació de forma visual, m’ha ajudat a l’ estudi, em permet treballar de forma simultània sincrònica i asincrònica en treball col·laboratiu en el mateix mapa ( als alumnes que han treballat en grup ) i compartir el meu coneixement en un entorn virtual amb els meus companys i consultor. |
| DIFERÈNCIES AMB ELS MAPES DE CONCEPTES | Pel que fa a les diferències dels mapes d’ argumentacions amb els mapes de conceptes serien els següents; - Els mapes conceptuals consten de diversos conceptes que interaccionen entre sí, tanmateix en els mapes d’ argumentacions a més de relacions entre conceptes, es requereix de la reflexió donant lloc a diverses argumentacions i/o premisses encaminades cap a conclusions sobre el coneixement adquirit. En l’ assignatura, es representen diversos arguments i conclusions fruit del diàleg i interacció amb els nostres companys en un treball compartit i col·laboratiu. - En els mapes de conceptes podem representar i organitzar visualment el nostre coneixement, tanmateix els mapes d’ argumentació són el producte final de la construcció del nostre coneixement, el producte final en forma de conclusions que han modificat els nostres models mentals produint un canvi conceptual en el nostre coneixement, la nostra manera d’ aprendre, de viure, de resoldre problemes, etc. |
CONCLUSIONS PAC 2.2
Fins fa no res, no era conscient del valor i la importància del paper de les noves tecnologies en l’ educació, més aviat pensava que era un recurs atractiu a l’ aula sense un valor en sí en l’ aprenentatge significatiu dels alumnes, no era capaç de valorar el valor transversal que posseeixen per a promoure l’ aprenentatge significatiu dels alumnes.
Ara,em sento més preparada per a elaborar argumentacions sobre la meva eterna pregunta inicial sobre; com adoptar una postura realista sobre l’ús de les noves tecnologies en l’ educació?, ara sí disposo de més coneixements i una representació mental i visual d’ allò que representen, el seu valor transversal, les seves funcionalitats en matèria d’ educació pel que fa a mètodes i eines que afavoreixen la construcció de models per al canvi conceptual, beneficis del coneixement compartit en entorns d’ aprenentatge i el recolzament que fan aquestes a models d’ argumentacions per a la resolució de problemes. Ara, també entenc de forma conjunta i en interacció els objectius essencials d’ aquesta assignatura, en la qual la psicologia de l’ educació i les noves tecnologies van agafades de la mà en una perspectiva del “ teixit sense costures “ en la qual tant una disciplina com l’ altra treballen de forma conjunta per adaptar les tecnologies a les necessitats de les persones en favor a les seves potencialitats i cóm les persones podem aprofitar el potencial de les noves tecnologies en la construcció del nostre coneixement i en la resolució de problemes de la vida diària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

